Pinós-Roubaix, The Hell of the Lord, L'Enfer du Pinós, The Meca of Aguacates, o digueu-li com vulgueu. Un pepinardo d'etapa estil "clàssica de primavera" que recordareu la resta de la vostra vida.

De la porta del Restaurant Hostal de Pinós, al putu centre geogràfic de Catalunya, surt aquest tros de bucle, que recordem, teniu també la possibilitat de fer-lo en dos dies si no us veieu en cor de cardar-li en format nonstop (molt recomanable si el que voleu és veure el paisatge en comptes de les estrelles)

La ruta surt en baixada i amb dos ous ferrats a la panxa (que us entren GRATIS amb el passaport) els primers km són "fàcils" o si més no sense grans dificultats. Sterratos anecdòtics i bonics per anar obrint boca entre els bucòlics nuclis de Prades, la Fortesa (un lloc molt guapo on la carretera passa per sota d'una masia) Enfesta i Torà.

Oju a l'arribar a Torà. ÚLTIM LLOC EN MOLTS KM per avituallar. A @antigacasamagí podeu AGAFAR EL FUET (també de regal amb el passaport) coca-cola, aigua, ratafia o el que necessiteu.

Repetim, en MOLTS KM (60aprox) fins a Solsona, cap lloc on avituallar. Importantíssim sortir de Torà amb provisions abundants de menjar i aigua (sobretot)
Recomanable mínim 2 bidons de 750ml si fa calor.

A partir de Torà territori totalment comanche, passant per Vallferosa, Lloberola, i Madrona nuclis que no arriben a ser pobles i més aviat són parròquies antigament es reunien els veïns de "les 1.000 masies" del Solsonès rural per rebre la missa del diumenge.

Algun parenostre farà falta per començar a superar els murs que amaguen aquestes carreteres de pagès, tots ells envoltats de camps de cereal i un ambient i paisatge de primavera espectaculars.

Després d'aquest preciós bucle s'arriba (en baixada ✌️) a Solsona. Altre lloc obligatori per parar a omplir la panxa, o fer nit, qui decideixi fer la Pinós-Roubaix versió 2 dies.
Recomanacions, (que no es publi, però a nosaltres ens agraden) les creps de la Creperia Moncrep, els donuts de Cal Camps, les Burguers del Mesigual, les braves i pizzes del Cobert, o el Kebap "solo carne" de davant del Caprabo. També hi ha opcions i restaurants vegetarians, però no us sabríem recomanar cap 🙏

A partir de Solsona comença el veritable "Hell of the Lord" amb 80km realment infernals fins arribar a Pinós.

Successió d'sterratos i murs (terribles) sense parar. Un rere l'altre.

Sectors mitiquíssims de la Pinós-Roubaix com els "Móns" i "Chamin en pevéle", o el temut "Trouée d'Arenberg" de 5 estrelles.

Fàcilment el reconeixereu aquest, és possiblement l'únic sector sterrato on entreareu i mirareu 4 vegades el track pensant "no pot ser que sigui per aquest camí de cabres".

Que no cunda el pánico.
Tot i que l'inici sembli embardissat i un camí que no ha d'anar enlloc, amb pocs metres perd dificultat i al final acaba sent un bonic (però llarg) camí pel costat del riu Negre que tothom l'acaba disfrutant.

Sortint d'Arenberg, l'odissea segueix amb 2 murs malparidíssims, Riner i Trullàs encadenats ambel "Carrefour de Vallmanya", sterrato 4 estrelles amb muret incorporat.
Sobreviscuts a això, ens plantem totalment desmanegats amb 194km a les cames al temible MURACO DE PINÓS 🥲🙃 última (grandíssima) dificultat abans d'arribar a l'anhelat Velòdrom.

Com si es tractés dels Champs-Élysées, enguany el velòdrom llueix al bell mig d'un camp de colza florida, on si encara no les heu vist de tots colors, aquí tindreu l'oportunitat.

La norma no escrita del Tour du Lord, diu que s'han de fer 4 voltes al velòdrom per ser finishers, a la pràctica, feu el que pugueu.

Si podeu conduir de tornada a casa, ja serà molt.